Les cortines en la història, per què són importants?

Al llarg dels temps hem pogut comprovar com les cortines en la història han destacat per ser un element imprescindible en la decoració d’interiors.

Les cortines en la història: l’Edat Antiga

Una de les primeres ressenyes sobre les cortines que s’han trobat està vinculada a l’art dramàtic. La seua ocupació seria similar al que avui realitza el teló de boca; és a dir, marcar l’inici i el final de la representació, així com dels diferents actes dels quals es compon l’obra teatral.

També s’han trobat referències a l’ocupació de les cortines com a element per a crear espais independents. Especialment rellevant va ser l’ús de les cortines en els temples, on s’utilitzaven per a separar els espais sagrats dels espais públics. Així es va fer, per exemple, en els temples jueus de l’Antiguitat i en els de la Grècia clàssica. Aquest costum es va mantenir durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan es va incorporar el vellut com a teixit per a confeccionar les cortines.

L’ocupació domèstica de la cortina és habitual ja en els temps de l’Imperi Romà. En aquest moment, les cortines s’empren per a cobrir portes i finestres, guanyant amb açò privadesa a l’interior dels habitatges.

En l’Edat Mitjana, i per influència dels pobles bàrbars procedents de centre Europa, comença a utilitzar-se la cortina com un element aïllant. Una funció que es mantindrien durant tota la seua història, encara que només en aquells elements que cobrien les finestres.

El Barroc transforma la cortina en un elements de preciosisme, convertint-la en matèria primera de posades en escena (s’introdueix en l’escenografia de les obres de teatre) i en la decoració dels palaus (ocupant els grans finestrals dels habitatges dels més poderosos).

A partir d’aquest moment, a més, la cortina es converteix en un element més de la decoració de l’habitatge, complint a més, la seua funció pràctica (aïllant del fred i de la llum, així com de les mirades dels curiosos). Un objectiu que s’ha mantingut fins als nostres dies.

Les cortines en la història: formes i teixits

Mentre que a Orient Pròxim les cortines es confeccionaven amb teixits rics com les sedes o el domàs; a Roma es va optar per teixits menys nobles, com el cotó i la llana. Açò sí, en els habitatges rics seguien emprant teixits al gust oriental.

Durant el Renaixement, les cortines es van confeccionar de teixits rics, es van penjar del sostre i les seues fulles s’arreplegaven amb grans cintes daurades que s’obrien i es tancaven per a permetre el pas dels transeünts. En els dormitoris, no obstant açò, les cortines es confeccionaven de manera que caigueren en cascada. Per a decorar-les encara més es van emprar brodats, serrells, aplicacions i guarnicions. En aquesta època és quan es desenvolupa el teixit estampat. És a dir, és el  o motius vegetals.

Durant el Barroc la cortina es reinventa adquirint formes drapejats, conformant-se de teixits farcits en algunes ocasions en les quals es requereix major privadesa, i incorporant passamaneria o brodats en or per a les seues rematades. Dic d’estudi són els dissenys francesos dels segles XVII i posteriors, on la cortina aconsegueix la seua major esplendor.

Durant el segle XIX i com a volta de rosca de tot l’anterior, es confeccionen unes cortines excessivament carregades i pesades; en les quals s’inverteixen molts metres de tela. El que dificulta, i molt, la seua confecció i neteja. Per sort, aquesta moda només va durar un temps.

En Pujades i Martí tenim una àmplia varietat de teixits amb els quals pots confeccionar les cortines de la teua llar inspirades en l’època que més t’interesse. Només has de proposar la seua execució, escollir els materials, colors i grandàries. De la resta ens encarreguem nosaltres.